CUINAR AMB ARRELS

Cuinem amb el paisatge.
Amb el que veiem i el que recordem.
Amb el que ens arriba del camp i del passat.

A la cuina, res no neix del no-res. Tot té una arrel, una empremta, un llegat. El nostre ve del Camp de Tarragona: terra de pagesia, d’herbes salvatges, d’oli espès i vent.

Aquí, els romans escabetxaven peixos. La cuina del rebost parlava amb seny. I les cireres són encara el crit dolç de la primavera.

Aquest entorn el portem avui al plat: bacallà, cireres, remolatxa, herbes. Una amanida que mira enrere i endavant. Que parla amb llenguatge antic i gust viu.

No cuinem només amb ingredients.
Cuinem amb territori, amb temps, amb memòria.

Amanida de bacallà, cireres i remolatxa

Ingredients (4 persones):

– 300 g de bacallà dessalat (esmicolat o tallat a dauets)
– 1 remolatxa cuita (o dues petites)
– Un grapat de cireres fresques (sense pinyol) – ceba envianagrada
– Herbes fresques (fonoll, menta, farigola llimonera…)
– Oli d’oliva verge extra
– Vinagre suau (vi blanc o poma)
– Sal i pebre

Elaboració:

Talla la remolatxa a làmines fines i col·loca-la al fons del plat.
Afegeix les cireres tallades per la meitat i el bacallà.
Escampa les herbes fresques, lleugerament picades.
Amaneix amb oli, unes gotes de vinagre, sal i pebre.
Si pots, deixa reposar 10 minuts abans de servir.

Un plat fresc, senzill i amb memòria.
Un bocí del paisatge al plat.