LLépol, espai gastronòmic

Quan arriba el gener, a l’Alt Camp, el paisatge canvia, us pregunteu per què?

Els ametllers, depenent de l’any, comencen a florir, però no són pels ametllers florits que fa que l’Alt Camp canviï, sinó per les columnes de fum que es veuran arreu.

Sens dubte, les calçotades són les protagonistes. En una comarca, encara, majoritàriament agrícola, serveixen de motor, tant econòmic, com humà, com agrícola, com de massificació. Són molts que en viuen, i que, directe o indirectament, hi estan relacionats. Des del cultiu dels calçots, als restaurants, podem dir que els mesos d’hivern, a l’Alt Camp s’hi treballa d’una manera frenètica. La pau i la tranquil·litat, no existeixen, et pots trobar cues a les carretes, nosaltres no hi estem acostumats.

Aquest cap de setmana passat, el diumenge, es va fer la Gran Festa de la Calçotada a Valls, punt de partida de les calçotades, de fet això era abans, ara, se’n poden menjar tot l’any i a tot arreu. Ja no és una exclusiva del Camp de Tarragona, molts llocs arreu del territori, l’ofereixen, com autèntica. Si, a tot arreu en fan, d’autèntica. I això és bo o dolent? Suma o resta?

Des de Valls, remarquen i recalquen, que aquí es fa l’autèntica calçotada, els que som d’aquí, sabem perfectament, que les calçotades que pots fer en un dels molts restaurants de la zona, encara que treballin molt i molt bé, no és l’autèntica calçotada. De fet, una calçotada autèntica no la faries mai al restaurant.

Ja ho sé, no tothom té accés a fer-ne una d’autèntica, és així, per tant, l’alternativa que ens donen els restaurants, és molt decent, tot i la massificació, la falta d’espai, o les preses.

El temps de calçotades, els restaurant de l’Alt Camp fan l’agost. La nostra comarca no és una comarca turística, ni de grans serveis, ni de grans atractius, ni tan sols massificada, si ho compares amb altres comarques.

Per a nosaltres, la comarca, ens ofereix i té molts atractius. Som una comarca desconeguda i semisalvatge. I n’estem molt contents, el nostre fer de cada dia, encara és molt tranquil. Però arriba el gener, i tenim, una comarca desconeguda, massificada, on tothom va de pressa, que l’únic que interessa és anar a fer la calçotada, i continuar el camí. I així, tal com han vingut han marxat, i l’únic que han vist són els calçots i poca cosa més. I la comarca continua desconeguda i pot interessada.

Recomanació, si vens a l’Alt Camp, aprofita i visita la comarca, encara som autèntics. Tenim un dels monestirs del Cister, tenim castells, cellers modernistes, restes romanes, camins ben senyalitzats, visites enoturístiques, activitats per a totes les edats, i gent que tenim ganes d’explicar-vos la nostra terra.

Us quedareu només amb els calçots? Aprofiteu, i visiteu-nos.

Per cert, cada cop es veuen menys les autèntiques i més les que t’ho fan tot, i no és una crítica, és una realitat. En aquest moment tenim molts productors de calçots que ens venen els calçots cuits, i alguna empresa i algun restaurant que ens venen la salsa ja feta. I fora haver de pensar i fer, coure els calçots. Res a dir… La comoditat davant de tot?

A Llépol, no en fem de calçotades, tot i que cuinem amb calçots, o fins i tot, hi podreu menjar-ne d’autèntic i amb una bona salsa. Però, tal com és la nostra cuina, cuinem amb el producte del moment, i aquests són sense cap dubte, els calçots.

La creació i la imaginació amb els calçots ens porten plats gustosos, de temporada i de proximitat, i si, hi ha vida més enllà de la calçotada, o com a mínim, altres mirades.

Aquest és un dels plats de calçots: torrada de calçots agredolços: