Benvinguts al menjador de casa teva. Aquesta és la primera frase del nostre decàleg, i també una declaració d’intencions.
Quan vam obrir el Llépol, teníem clar que volíem més que un restaurant. Volíem crear un espai on la gent pogués menjar bé, però també estar-hi bé. Un lloc per menjar amb calma, conversar sense pressa i sentir-se acollit.
El nostre local és petit, acollidor i pensat perquè el temps hi passi amb suavitat. La llum natural entra pels finestrals i acompanya els migdies; a la nit, la il·luminació és càlida i convida a allargar la sobretaula.
A les parets, hi ha detalls que parlen de nosaltres: I entre aquests detalls, hi ha els quadres del pintor Jaume Carbonell, el pare de la Bet. Pintures plenes de color, gest i sentiment que no només decoren les parets, sinó que acompanyen els àpats amb una presència viva, sensible. Per a nosaltres, tenir la seva obra aquí és també una manera de cuinar amb arrels i emoció.
La cuina no és oberta, però la fem present a cada plat. El que arriba a taula parla de nosaltres: del nostre ritme, del producte que coneixem, del foc lent i de la mirada pensada. No cal veure-la per saber que hi ha vida i intenció al darrere.
La sala és el regne de l’Albert, que us acompanya amb el seu ritme serè. I la Júilia, sempre discreta i atenta, també forma part d’aquest ambient que volem que sigui més que un lloc on dinar o sopar.
Llépol és casa nostra. I ens agrada que, per unes hores, també ho sigui una mica vostra.
LLépol, espai gastronòmic 