Després de les festes, gener arriba com un petit respir. Baixa el soroll, torna la rutina i sembla que tot agafa un ritme més pausat. Però aquí, a casa nostra, l’hivern no és sinònim de buit. És una temporada diferent: més lenta, més clara, més de mirar el paisatge i tornar a valorar les coses que són de veritat. Cuidar el camp, els arbres o fer noves plantacions, ara que tot està parat, pel fred de l’hivern.
A l’Alt Camp, el fred té una manera pròpia d’entrar: els matins es desperten amb aquella llum neta i baixa, els camps canvien de color, i l’aire porta una calma que convida a cuinar diferent. És el moment d’un bon plat calent, d’un producte fet amb respecte i d’aquesta sensació tan nostra que, encara que faci fred, sempre hi ha alguna cosa que escalfa. Brous, caldos, cremes, sopes… tot si val, i tot ens ve de gust.
I és aquí quan el territori comença a parlar més fort.
Gener és el mes en què arrenca una de les temporades més estimades: la del calçot. No és només un producte, és una tradició, una festa i una manera de reunir-nos. A Llépol no fem calçotades —perquè fer-les bé vol espai, brasa i el punt exacte perquè el calçot quedi com toca— però això no vol dir que no el celebrem. Al contrari: el calçot també és protagonista a la nostra cuina, i ens encanta treballar-lo com a ingredient, amb creativitat i amb el mateix respecte pel producte de proximitat.
I quan el paisatge és d’hivern, arriba també un altre tresor de temporada: la tòfona. Més subtil, més intensa, més delicada. Un producte que no necessita gaire per brillar, però que transforma qualsevol plat només d’apropar-s’hi. I a nosaltres ens encanta això: cuina honesta, fresca, de temporada, i cuinada 100% a Llépol.
Perquè l’hivern no és només fred.
L’hivern és territori. És temporada. I també és gust.
Aquest gener comencem el mes així: mirant el paisatge, tornant a la cuina de veritat… i preparant-nos per dues setmanes que, si t’agrada menjar bé, venen carregades de producte i d’hivern del bo.
Benvingut, gener.
LLépol, espai gastronòmic 