Hi ha ingredients que, només de dir-los, ja et porten records.
Els calçots són un d’aquests.
Perquè els calçots no són només menjar: són temporada, són taula compartida, són aquella olor de brasa que et queda a la roba, i són riures amb les mans plenes de salsa. I sí… són desordre. Però del bo.
Aquesta setmana,després de la Festa de la Calçotada a Valls, punt d’inici de les calçotades. Però, volíem fer una cosa diferent: agafar el calçot de sempre i portar-lo cap a plats nous, amb més joc, més textures i una mica de sorpresa. I ens han sortit tres propostes que ens fan molta il·lusió.
Mini gofres amb calçots confitats
Aquest plat és d’aquells que et fan dir: “Això no m’ho esperava.”
Els calçots confitats queden suaus, dolcets, gairebé melosos amb un punt picant, recordant la torrada que feiem l’any passat, tornada a pensar… com si de cop expliquessin una altra història. I els mini gofres hi posen la part divertida: un punt cruixent, lleuger, que et convida a fer mossegades petites però repetides.
És un plat que entra molt bé, que fa somriure, i que… si ets de compartir, et costarà (perquè te’ls voldràs guardar tots ).
Caneló cruixent amb morro de porc glaçejat i calçots
Aquí ja entrem en terreny de plaer seriós.
El morro de porc glaçejat té aquell punt irresistible: intens, brillant, melós… d’aquells sabors que et fan tancar els ulls un segon. I quan hi afegeixes el calçot, passa una cosa molt bonica: el plat s’equilibra. El calçot li dona dolçor, li dona aire, el fa més rodó.
I després hi ha el caneló cruixent, que ho embolcalla tot i fa que cada mos sigui una festa: primer cruix… i després ve la part fonda, gustosa, calentona.
Una versió del caneló cruixent que acostumem a tenir al menú.
És d’aquells plats que no deixen indiferent.
Gall de pota negra amb calçots
I per acabar, un plat que té gust de cuina de veritat.
De cassola, de paciència i de gana de la bona.
El gall de pota negra de l’Enric de Rodonyà, és una aposta segura. És potent, té caràcter, i fa que el plat tingui presència. I els calçots, aquí, són com aquell ingredient que no fa soroll… però ho arregla tot: hi aporten dolçor, una mica de suavitat, un punt vegetal que fa que vulguis sucar pa sense pensar-ho.
És el plat que et quedaria per dinar tranquil·lament, sense pressa, i que et deixa aquella sensació de: “Ara sí.”
Aquesta setmana, el calçot en tres versions
Ens encanta perquè aquests plats ens recorden una cosa:
que la cuina de temporada pot ser tradicional, però també pot ser creativa.
Que podem estimar el calçot de sempre… i alhora redescobrir-lo.
Aquesta setmana, doncs, toca això: calçots, però com no els havíem menjat mai.
LLépol, espai gastronòmic 