Ahir, quan tancàvem el dia, el sol es va acomiadar darrere dels camps. Tot era al seu lloc: els arbres, el fanal, els cables, el molí. No havia canviat res. I, tanmateix, durant uns minuts tot semblava diferent.
La llum té aquesta capacitat.
No transforma el paisatge.
Transforma la manera com el mirem.
Potser per això ens agraden tant les estacions. No només perquè canvien el paisatge, sinó perquè també canvien allò que arriba a la cuina.
No cuinem diferent perquè ho decideixi el calendari. Cuinem diferent perquè cada estació ens porta uns ingredients diferents. Els primers tomàquets, les figues, les herbes acabades de collir o les bajoques no arriben quan nosaltres voldríem, sinó quan els toca.
És aleshores quan la cuina canvia.
No perquè nosaltres canviem les receptes.
Perquè el territori ens demana una altra manera de cuinar.
Potser és aquí on comença la bellesa d’un plat. No quan el servim a taula, sinó molt abans, quan sabem esperar el moment just perquè cada ingredient arribi al seu punt.
La bellesa també té temporada.
Restaurant Llépol · cuina de temporada a Vila-rodona 