Em dic Bet. Vaig estudiar Filosofia. I també sóc cuinera.
Encara avui, quan algú em pregunta a què em dedico, tinc el costum de respondre que no sóc cuinera. Potser perquè no vaig estudiar cuina. Potser perquè encara em sorprèn haver arribat fins aquí.
Llépol va començar com un obrador de melmelades. Amb el temps es va anar transformant en un restaurant. Vam obrir just abans d’una pandèmia i, en certa manera, hem tingut la sort (o la necessitat) de començar dues vegades.
Els primers anys vaig intentar fer la cuina que creia que s’esperava de mi. Volia agradar, seguir tendències, fer una bona cuina a un preu que tothom es pogués permetre.
Però, pel camí, vaig perdre una mica la meva veu.
Amb els anys he entès que només hi ha una manera de cuinar que em faci feliç: fer la cuina que m’agrada, de la manera que m’agrada, sense perseguir modes, intentant construir un llenguatge propi.
Aquest Quadern neix una mica pel mateix motiu.
No serà un lloc per anunciar coses. Serà un espai on compartir plats, vins, ingredients, preguntes, idees, llibres, dubtes… i tot allò que, d’una manera o altra, acaba arribant a la taula.
Perquè els plats no neixen només a la cuina.
Neixen molt abans.
