Apunts de cuina, memòria i altres maneres de mirar.
Hi ha coses que em fan pensar. Una conversa, un llibre, una fotografia retrobada, una olor o una coliflor. De vegades, una cosa em porta a una altra i acabo fent-me preguntes que no m’havia plantejat.
Aquest Quadern és un lloc on deixar per escrit alguns d’aquests pensaments. Hi conviuen la cuina, els records, l’ofici, el territori, la cultura i les contradiccions que apareixen pel camí.
No hi busqueu grans veritats ni respostes definitives. Tampoc no pretenc donar lliçons. M’agrada observar, recordar, qüestionar i, de tant en tant, descobrir que allò que tenia tan clar potser no ho era tant.
Alguns apunts neixen a la cuina. D’altres, molt lluny dels fogons.
Al capdavall, tot forma part de la mateixa vida.
Qui escriu aquest Quadern? Abans d’encendre el foc.
Explora el Quadern
Memòria · Mirada · Ofici · Territori · Cultura i tradició
Arxiu cronològic
Tots els apunt, del més recent al més antic.
-
A què ha de fer olor un restaurant?
Fa uns dies em vaig preguntar a què m’agradaria que fes olor un restaurant. A net? Sí. Però no a desinfectant. Durant anys vaig tenir una categoria olfactiva molt concreta per a alguns llocs: aquella olor de producte de neteja fort, sec, gairebé institucional, que jo havia acabat batejant com olor d’URSS. A flors? Potser.…
-
Aromes
Quan penso en l’olor de l’estiu, no penso en la llimona ni en la menta. Penso en l’herba acabada de segar. I, sobretot, en aquella olor quan l’herba comença a assecar-se sota el sol. És curiós, perquè si penso en la frescor, llavors sí que apareixen la menta i la llimona. Juntes. No cal que…
-
El conill abans dels tomàquets
Quan vaig decidir tornar a cuinar conill, no buscava només una recepta antiga. Buscava una manera antiga de cuinar. És una diferència subtil, però important. Avui el conill és una carn que cada vegada es veu menys a les nostres taules. Potser perquè ens recorda els àpats dels avis, potser perquè hem canviat els nostres…
-
Les flors de carbassó
Hi ha ingredients que només existeixen durant uns dies. Les flors de carbassó en són un. Són delicades, efímeres i sorprenentment versàtils. M’agraden tant farcides com simplement fregides, però també en preparacions dolces. Cada any espero el moment en què tornen a aparèixer. Les vaig descobrir a Itàlia. Allà també vaig descobrir molts altres ingredients.…
-
Converses pendents
El rebost Si el Xavier fos aquí, l’hauria trucat. Hauríem passat hores parlant de cuina, de música, de llibres o de qualsevol cosa. Segurament hauríem començat parlant d’una cosa i hauríem acabat parlant-ne d’una altra. Però ja no el puc trucar. Així que he decidit continuar les nostres converses d’una altra manera. Llegint el que…
-
Herència
Sempre m’han fascinat els creadors. Els pintors. Els músics. Els fotògrafs. Els cuiners. Durant molt de temps pensava que el més important era el talent. Ara crec que és la curiositat. La necessitat d’investigar. De mirar una mica més enllà. Fa pocs dies vaig rebre uns escrits del meu oncle Xavier. Abans de morir va…
