Sempre m’han fascinat els creadors. Els pintors. Els músics. Els fotògrafs. Els cuiners.
Durant molt de temps pensava que el més important era el talent. Ara crec que és la curiositat. La necessitat d’investigar. De mirar una mica més enllà.
Fa pocs dies vaig rebre uns escrits del meu oncle Xavier. Abans de morir va deixar escrits records de la cuina de la seva àvia.
Els he llegit a poc a poc. Sense presses. I he entès una cosa que mai havia pensat.
Potser jo no vaig decidir ser cuinera. Potser simplement vaig continuar una conversa que ja existia.
A casa sempre hi ha hagut persones que intentaven entendre el món des del seu llenguatge. Uns pintaven. Uns altres feien música. Uns altres fotografiaven.
Jo cuino. I escric.
Gràcies. Pel llegat. Per la curiositat. I per haver-me ensenyat que crear no és començar de zero.
És cuidar un fil perquè no es trenqui.
Aquest apunt és per el meu oncle Xavier.
