Hi ha alguna cosa especial en obrir un pot de melmelada de préssec en ple hivern.
O d’albercoc.
Obrir-lo, sentir-ne l’olor i recordar perfectament com era aquella fruita quan era el seu moment.
Sempre m’ha agradat.
És una mica com guardar l’estiu dins d’un pot.
Potser per això sempre m’ha agradat tant aquell poema de Josep Carner, el dels albercocs i les petites collidores, d’Els fruits saborosos.
De fet, d’aquí va sortir, molts anys després, el nom d’Els Fruits Saborosos.
Suposo que les coses es van barrejant.
La fruita, els records, el que has llegit, el que has cuinat.
I també una manera de fer.
A casa s’havia fet tota la vida. Quan hi havia tomàquets, es feia conserva de tomàquet. Quan hi havia molta fruita, alguna cosa se’n feia.
No crec que ningú en digués aprofitament.
Simplement no es llençava.
A la meva cuina continuo fent bastant el mateix.
M’agrada cuinar amb el que tenim a prop i amb el que toca a cada moment. Però també em costa molt llençar una cosa quan sé que encara en puc fer alguna cosa.
Una fruita que ha madurat massa.
Les parts d’una verdura que potser no posaràs al plat.
Un retall.
El suc d’una cocció que pot acabar servint per fer un bon arròs.
A vegades no serveix per a res.
Però moltes altres només cal mirar-ho una mica més i pensar:
I amb això, què faig?
Pot acabar en una salsa, un brou, una conserva. O convertit en una cosa que no tenia res a veure amb el que havies pensat al principi.
I això m’agrada.
No perquè s’hagi d’aprofitar tot a qualsevol preu. Si una cosa no és bona, no és bona.
Però em sap greu que una cosa bona deixi de ser-ho només perquè no sabem què fer-ne.
Potser per això, quan ens van proposar participar al Gastrorecup, no m’ho vaig haver de pensar gaire.
El 30 d’octubre haurem de cuinar precisament així.
Amb productes que, per diferents motius, podrien acabar desaprofitats.
I el més curiós és que encara no sé què cuinarem.
Dependrà del que hi hagi.
Primer arribarà el producte.
Després ja pensarem què en fem.
Al capdavall, tampoc és tan diferent del que passa molts dies a la cuina.
Mires què tens.
I comences a cuinar.
